XXIV Curs d’història de Pollença

INSCRIPCIONS I INFORMACIÓ

Biblioteca de Pollença Can Llobera. Fins dia 1 de febrer de 2018
Durada. Del 2 de febrer al 17 de març de 2018
Lloc. Club Pollença
Horari. Divendres a les 20.30h i dissabtes (dues sessions) a les 9.30h
Nombre oficial d’hores del curs. 20’5 hores
Matrícula gratuita amb inscripció prèvia a la biblioteca
Els professors també s’hauran d’inscriure al CEP d’Inca
El curs gaudirà de Crèdits de Formació Permanent del Professorat

CONSULTA EL PROGRAMA COMPLET:

Pitja sobre aquest enllaç

LA MORT DES DE LA PREHISTÒRIA FINS AVUI

L’evidència més perdurable de la vida en societat són els ossos en les seves sepultures. Es tracta, segurament, del primer símptoma d’humanitat que ens diferencia dels animals. Rere les restes i les formes d’enterrament s’amaguen creences religioses, tradicions funeràries, ostentació social i relacions de poder, així com valors de la comunitat, aspectes antropològics individuals o referències de l’entorn i del paisatge local. La
mort com una mena de condensació de tota la vida.

Evidentment, la relació de l’home amb la mort no sempre ha estat igual. Els rituals funeraris han canviat a cada època, adoptant un o altre
contingut simbòlic. En certa forma és un reflex de la cultura dominant. Així mateix, hi ha un abans i un després de l’època contemporània. Es pot
dir que fins al 1800 la mort era pròxima, familiar i insensibilitzada. Era quan els difunts cohabitaven amb els vius. A partir d’aquests moments començà una separació radical. És a dir, una progressiva ocultació de la mort, desposseïda dels atributs màgico-religiosos característics fins aleshores i, a més, reduïda al fet físic de la pèrdua de la vida. Un aspecte més de la racionalització de la societat, però que tampoc no podem deslligar del capitalisme realment existent.

Per últim, no hem d’oblidar que les restes humanes i els llocs d’enterrament esdevenen una eina fonamental perquè l’historiador pugui reviure el passat.