Campanya FORMATJADA!

L’Ajuntament de Pollença, en col·laboració amb l’Associació de Forners i Pastissers de les Illes Balears, impulsa per aquestes properes festes una campanya de promoció de la formatjada, un dolç típic de Pasqua que és propi i genuí de Pollença. Té una forma rodona decorada amb puntes i la seva pasta és molt similar a la dels rubiols, encara que pot variar en funció de cada família. Està farcida de confitura, cabell d’àngel o brossat i poc té a veure amb les formatjades de Menorca, que van farcides de carn.

Es tracta d’una acció, en el marc del Pla de Promoció del Producte Local, que té per objectiu donar a conèixer un producte únic i típic de la gastronomia de Pollença amb la idea de que es converteixi en un reclam de cara a l’exterior.

La campanya, dissenyada per l’empresa Melicotó, ha consistit en oferir a tots els forns i pastisseries del municipi que vulguin vendre formatjades unes capses per a transportar-les i un vinil identificatiu per a l’establiment. A banda, es penjaran cartells per fer-ne difusió.

LA PRESENTACIÓ DE LA CAMPANYA SERÀ EL PROPER DIJOUS 22 DE MARÇ A LES 12.30H A LA SALA DE PLENS DE L’AJUNTAMENT. 

El proper diumenge, al mercat setmanal de Pollença, també hi haurà una paradeta on s’exposaran els cartells i les capses de la campanya i es podrà fer un tast de les formatjades dels forns i pastisseries participants.

FORMATJADA

A Mallorca es fan formatjades a Pollença. La formatjada pollencina, com a pastís de Pasqua florida, és antiga de segles. Lluís Ripoll, en el llibre Plats dolços mallorquins, xerra de les formatjades, i també ho fa el pare Jaume Martí, en un manuscrit del segle XVIII. La formatjada potser deriva del típic ‘crespell’ (derivat de ‘cresp’ que significa “arrissat, formant ones molt petites”), d’origen judaic, que recorda l’estrella de David. Però en aquest cas, el pastís està ben cristianitzat, amb nom femení de formatjada, i és més harmoniosa, més grossa, més rodona i amb moltes més puntes que l’estel bíblic. Francesc Eiximenis, el franciscà nascut a Girona vers el 1340, cita la formatjada com a pastís en el llibre Terç del Cristià.

De tota manera, a més de la idea del crespell cristianitzat, podria ser que la formatjada fos originària de Millaró, del Rosselló (districte de Perpinyà, als Pirineus Orientals). Tot fa pensar que els catalans que poblaren Pollença degueren dur la formatjada durant la conquesta de Mallorca pel rei En Jaume I. El mateix podria haver passat a Menorca, amb la conquesta cristiana del rei Alfons III. En canvi, el que a Menorca coneixem com a formatjades de carn, a Mallorca s’anomenen panades. I tot i que tenen una forma gairebé idèntica a les menorquines, la pasta és diferent: pot ser llisa -més semblant a la nostra formatjada- o dolça, feta amb sucre, i també hi ha qui per fer la pasta empra suc de taronja.

Potser el producte gastronòmic més típic de la Pasqua a Menorca és la formatjada, que és diferent de la nostra. Es tracta d’un petit pastís cilíndric fet de pasta de sèu, farcit de carn de be, xulla, sobrassada i especies, que duu tapadora i es cou al forn. A Menorca les formatjades de carn es coneixen amb aquest nom a tots els pobles, malgrat que aquest tipus de formatjades no duen formatge. Cada casa, cada forn, cada poble té la seva manera de fer-les.

Són moltes les famílies que no han perdut el costum de reunir-se per fer les formatjades a casa, que ara es couen als forns de butà o elèctrics, però que fa una cinquantena d’anys -o no tants- es duien a coure als forns de llenya. Cada casa tenia les seves posts, com també tenia els seus motllos per diferenciar-les. A Menorca aquests motllos solien ser per fer les tapadores i duen les inicials de la família, i fins i tot algunes l’escut familiar. Però a Ciutadella, a més, es fan les de brossat (que s’han perdut a la resta de l’illa) i les de formatge (també anomenades flaons). Les de formatge i les de brossat tenen els seus motllos. A més, eren les que es menjaven el Dijous i el Divendres Sant perquè no duien carn.